Any: 1894
Anem a vore coses interessant que dia l'autor en l'any 1894, (els texts originals del llibre han segut traduïts del castellà al valencià).
Pàgina 42.
Pronoms personals.- Ne són tres: yo, tu, ell, nosatros, vosatros, ells, de primera, segunda i tercera persona respectivament: els dos primers, yo, tu, nosatros, vosatros, són comuns als gèneros masculí i femení, lo mateix en el singular que en el plural; ...
Pàgina 44.
Pronoms personals.- Escribirem yo i no jo, no perque aixina sona al parlar, sino perque aixina s'escrigué fins el segle XVI: el jo degué ser efecte de l'influència francesa en Catalunya.
Pàgina 102.
Del participi.- Els passius terminen en at quan pertanyen a verps de la primera conjugació, en ut els de la segona i en it els de la tercera; per al femení n'afegim una a, pero canviant la t final en d; com en cansat, cansada; venut, venuda; partit, partida; açò és lo propi i gramatical, i aixina es fa en tot el regne en lo que es referix als de la segona i tercer; pero en els de la primera, els femenins en ada, el poble ha suprimit la última sílaba (1), i ya no es diu cansada, sino cansà, en tota l'extensió de les tres províncies, llevat en moltes contades poblacions que potser siguen fronterices a les comarques que parlen en castellà.
(1) Deu de ser molt recent esta modificació, puix moltes persones d'edat alvançada seguixen gastant aquella desinència.
Pàgina 111.
De la preposició.- ... Ab, fins i sens estàn en complet desús i s'han substituït sempre per en, hasta i sinse o sense, respectivament.
Pàgina 115.
Figures de dicció.- ... Pero on es gasten més estes figures és en les paraules terminades en ador, adora i esa, en les quals quasi pot assegurar-se en absolut que es suprimix la d o la s; aixina diem, mocaor i llauraora en conte de mocador i llauradora, perea i riquea per peresa i riquesa.
Pàgina 124 i 125
Vicis de dicció.- ... Respecte a les modificacions que han sofrit les terminacions en ada, ador i adora nos pareix prudent llevar-les d'este lloc i donar-les carta de llegitimitat ficant-les entre els metaplasmes: convé, no obstant, que al menys en l'estil sério continuem escrivint tronada, cansada, parlador, llauradora, si be els que hem naixcut en la segona mitat d'este segle, digam al parlar, tronà, cansà, palaor i llauraora. (nota: convé recordar que l'autor està parlant del segle XIX)
Pàgina 126.
Vicis de dicció.- ... Lo mateix, poc més o manco, hi ha que advertir en lo relatiu a catalanismes: serà catalanisme el usar la veu papallona en lloc de paloma, dintre en lloc de dins, nosaltres per nosatros, i atres que tenen equivalent valencià diferent de la paraula catalana i de la castellana; també lo és utilisar les desinències catalanes en la conjugació dels verps en lloc de les genuïnes valencianes, com llegeixes, menteix per lliches, ment.
Pàgina 127 i 128.
Vicis de dicció.- ... Solecisme per canviar els pronoms personals, es comet constantment en la capital del regne i en algunes atres poblacions, i no a soles per la gent vulgar, sino per persones a les quals la seua indubtable ilustració pareix que hauria d'impedir-les incórrer en tan cras vulgar destarifo: dir se parlem o se quedareu en lloc de mos parlem o vos quedareu, no té disculpa possible: ¿quí dels que aixina ho diuen en valencià, orsaria dir en castellà se hablamos o se quedasteis?; ¿qué llatí, català, francés o italià alterà mai aixina l'us dels pronoms? ...
Pàgina 132.
Prosòdia.- (Parlant dels valencians de Valéncia) ...Aixina, puix, nos abstenim de donar regles per a la pronunciació, i siga cada valencià parlant com sa mare li ensenyà o com parlen els del seu poble.
Pere si volem fer notar una cosa: el caràcter distintiu del valencià és la suavitat: la dolçor, a soles igualades, mes no superades pel italià, i creem que tots els esforç dels nostres gramàtics han de dirigir-se en la Prosòdia a la conservació d'esta propietat, que per desgràcia es va perdent de dia en dia.
Pàgina 151.
Lletres L, LL., Tampoc no es dobla mai la l en valencià com es fa en Catalunya; no escrivim il-lustrar, il-luminat, sino ilustrar, iluminar.
Pàgina 42.
Pronoms personals.- Ne són tres: yo, tu, ell, nosatros, vosatros, ells, de primera, segunda i tercera persona respectivament: els dos primers, yo, tu, nosatros, vosatros, són comuns als gèneros masculí i femení, lo mateix en el singular que en el plural; ...
Pàgina 44.
Pronoms personals.- Escribirem yo i no jo, no perque aixina sona al parlar, sino perque aixina s'escrigué fins el segle XVI: el jo degué ser efecte de l'influència francesa en Catalunya.
Pàgina 102.
Del participi.- Els passius terminen en at quan pertanyen a verps de la primera conjugació, en ut els de la segona i en it els de la tercera; per al femení n'afegim una a, pero canviant la t final en d; com en cansat, cansada; venut, venuda; partit, partida; açò és lo propi i gramatical, i aixina es fa en tot el regne en lo que es referix als de la segona i tercer; pero en els de la primera, els femenins en ada, el poble ha suprimit la última sílaba (1), i ya no es diu cansada, sino cansà, en tota l'extensió de les tres províncies, llevat en moltes contades poblacions que potser siguen fronterices a les comarques que parlen en castellà.
(1) Deu de ser molt recent esta modificació, puix moltes persones d'edat alvançada seguixen gastant aquella desinència.
Pàgina 111.
De la preposició.- ... Ab, fins i sens estàn en complet desús i s'han substituït sempre per en, hasta i sinse o sense, respectivament.
Pàgina 115.
Figures de dicció.- ... Pero on es gasten més estes figures és en les paraules terminades en ador, adora i esa, en les quals quasi pot assegurar-se en absolut que es suprimix la d o la s; aixina diem, mocaor i llauraora en conte de mocador i llauradora, perea i riquea per peresa i riquesa.
Pàgina 124 i 125
Vicis de dicció.- ... Respecte a les modificacions que han sofrit les terminacions en ada, ador i adora nos pareix prudent llevar-les d'este lloc i donar-les carta de llegitimitat ficant-les entre els metaplasmes: convé, no obstant, que al menys en l'estil sério continuem escrivint tronada, cansada, parlador, llauradora, si be els que hem naixcut en la segona mitat d'este segle, digam al parlar, tronà, cansà, palaor i llauraora. (nota: convé recordar que l'autor està parlant del segle XIX)
Pàgina 126.
Vicis de dicció.- ... Lo mateix, poc més o manco, hi ha que advertir en lo relatiu a catalanismes: serà catalanisme el usar la veu papallona en lloc de paloma, dintre en lloc de dins, nosaltres per nosatros, i atres que tenen equivalent valencià diferent de la paraula catalana i de la castellana; també lo és utilisar les desinències catalanes en la conjugació dels verps en lloc de les genuïnes valencianes, com llegeixes, menteix per lliches, ment.
Pàgina 127 i 128.
Vicis de dicció.- ... Solecisme per canviar els pronoms personals, es comet constantment en la capital del regne i en algunes atres poblacions, i no a soles per la gent vulgar, sino per persones a les quals la seua indubtable ilustració pareix que hauria d'impedir-les incórrer en tan cras vulgar destarifo: dir se parlem o se quedareu en lloc de mos parlem o vos quedareu, no té disculpa possible: ¿quí dels que aixina ho diuen en valencià, orsaria dir en castellà se hablamos o se quedasteis?; ¿qué llatí, català, francés o italià alterà mai aixina l'us dels pronoms? ...
Pàgina 132.
Prosòdia.- (Parlant dels valencians de Valéncia) ...Aixina, puix, nos abstenim de donar regles per a la pronunciació, i siga cada valencià parlant com sa mare li ensenyà o com parlen els del seu poble.
Pere si volem fer notar una cosa: el caràcter distintiu del valencià és la suavitat: la dolçor, a soles igualades, mes no superades pel italià, i creem que tots els esforç dels nostres gramàtics han de dirigir-se en la Prosòdia a la conservació d'esta propietat, que per desgràcia es va perdent de dia en dia.
Pàgina 151.
Lletres L, LL., Tampoc no es dobla mai la l en valencià com es fa en Catalunya; no escrivim il-lustrar, il-luminat, sino ilustrar, iluminar.
