Per supost

2010-03-19T02:04:00.006+01:00

ENSAYO DE UN DICCIONARIO VALENCIANO-CASTELLANO
Luís Lamarca
Any: 1842 (segona edició)

Diu l'autor en el pròlec d'esta edició:
"Pocs seran els valencians, que parlant o escrivint en castellà, no s'hagen vist detinguts alguna vegada per no acceptar en la correspondència de la veu valenciana..."
"Per a suplir esta falta, me dediquí fa temps a apuntar les correspondències castellanes... Al principi no tinguí més objecte que el de formar un quadern per al meu us; pero vists els meus apunts per persones inteligents i de molt de respecte per a mi, he cregut que seria útil coordinar i donar al públic este breu vocabulari."
"...no he donat entrada a les veus antiquades, que no s'usaven en temps de Ros, ni he cregut tampoc conservar les que per ser comunes no presenten mai dificultat en la seua traducció..."
"...fàcil i molt fàcil haguera segut doblar i quadruplicar el número de veus, puix tot se reduïa a copiar del Diccionari de Juan de Resa i del mateix de Ros, alguns centenars de veus llemosines, que pròpiament ya no pertanyen a nostra llengua..."
"He d'advertir per últim que la dificultat en la que veig es lligen els llibres valencians escrits en l'ortografia llemosina, m'ha convençut de que ya és temps de variar-la, acomodant-la a la pronunciació castellana: per esta raó escric pucha, i no putja, pruñó, i no prunyó; fach, i no faig.

2009-12-27T20:51:00.005+01:00

TRATADO DE ORTOGRAFÍA VALENCIANA CLÁSICA
José Nebot y Pérez
Any: 1910

Anem a vore coses interessant que dia l'autor en l'any 1910, (els texts originals del llibre han segut traduïts del castellà al valencià).

Pàgina 19.

Qüestions prèvies.- Filla del llatí la llengua valenciana, és natural que haja adoptat en lo escrit els signes que usava sa mare, modificant a soles, a l'igual que les seues germanes les demés llengües neollatines, alguns d'aquells per exigències de les variants fonètiques que les impongueren els diferents pobles que intervingueren en el procés de la seua formació; conservem, per lo tant, els valencians les mateixes lletres que usaren els llatins i seguim observant, en la majoria d'elles, idèntiques regles que tingueren en lo antic.

Són estes lletres, que pronunciem, escrivim i combinem com tots els llenguages fills del llatí, les següents; a, b, c, d, e, f, h, i, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, y, ç; ...

Pàgina 20.

Si be la majoria dels escritors valencians contemporàneus pertanyents a l'escola que podem dir erudita en contraposició a la popular, s'han encabotat en distanciar-se de l'ortografia castellana, triant en canvi per la catalana de tal manera, que casi han arribat a fer a soles una d'esta i la nostra, és indubtable que castellans i valencians tenim des del sigle XV moltíssimes regles ortogràfiques comunes ... est unificació seria lo més cómodo i fàcil per als principiants, confés que no és lo lliterari, lo científic, lo clàssic; pero vullc al mateix temps recordar una vegada més que l'ortografia valenciana llegítima està fa ya sigles tan distanciada de la catalana com de la castellana, i si be és cert que ne té molt de comú l'una i l'atra, no deu en manera alguna confondre's en cap de les dos, cuidant de mantindre la seua autonomia i el seu caràcter propi, inspirant-se per un costat en la tradició be comprovada i per atre en l'eixemple de les llengües similars que han evolucionat prudentment en objecte de facilitar la llectura i simplificar l'escritura.

Pàgina 22.

De tot això es desprén que l'ortografia valenciana ... s'ha mantingut des del sigle XV al XIX perfectament separada de la castellana i la catalana; a soles a mitat d'est últim sigle escomençaren a marcar-se les dos tendències igualment heterodoxes que sense arribar a formar dos escoles ben diferenciades ... nos han desorientat a tots i han produït l'anarquia mansa de que tantes vegades nos hem llamentat.

Pàgina 23.

(Parlant de les tendències castellana i catalana diu...) la prosòdia valenciana llegítima, viva encara en la majoria de les poblacions del regne, posseïx dos sons, la ch i la s suaus que desconeixen els castellans, i carix, en canvi, d'atres dos que estos heretaren pareix ser dels àraps, la j i la z; i la catalana perque també la seua prosòdia és diferent de la nostra fa ya sigles i aixina l'apreciaren des del principi els nostres més eximis escritors, usant en principi de dicció la ch i no x que usen els catalans, prescindint de la t que estos anteponen a la x i a la j en mig de dicció, i terminant en es els plurals de les veus en a final...

Resulta, puix, resumint tot lo dit, que els valencians tenim ya d'antic la nostra llengua escrita pròpia i especial, com especial i pròpia és la parlada, i diferent, per lo tant, de la catalana, la aragonesa, la castellana, la murciana i la baleàrica que geogràficament la circumden; i no es comprén, seent la cosa tan clara, que vagen els escritors valencians, des de fa ya més d'un sigle, pegant bacs i esvarons; uns tirant-se francament en braços de l'Acadèmia Espanyola i acceptant per el valencià les regles ortogràfiques dictades per esta per al castellà; i atres fent alguna cosa pijor: adoptant en els seus escrits no l'ortografia, sino fins l'analogia i la sintaxis catalanes, jurant, no obstant, i perjurant que escriuen en valencià pur i castiç.

APUNTES PARA UNA GRAMÁTICA VALENCIANA POPULAR

2009-11-01T23:47:00.017+01:00

José Nebot y Pérez
Any: 1894

Anem a vore coses interessant que dia l'autor en l'any 1894, (els texts originals del llibre han segut traduïts del castellà al valencià).

Pàgina 42.
Pronoms personals.- Ne són tres: yo, tu, ell, nosatros, vosatros, ells, de primera, segunda i tercera persona respectivament: els dos primers, yo, tu, nosatros, vosatros, són comuns als gèneros masculí i femení, lo mateix en el singular que en el plural; ...

Pàgina 44.
Pronoms personals.- Escribirem yo i no jo, no perque aixina sona al parlar, sino perque aixina s'escrigué fins el segle XVI: el jo degué ser efecte de l'influència francesa en Catalunya.

Pàgina 102.
Del participi.- Els passius terminen en at quan pertanyen a verps de la primera conjugació, en ut els de la segona i en it els de la tercera; per al femení n'afegim una a, pero canviant la t final en d; com en cansat, cansada; venut, venuda; partit, partida; açò és lo propi i gramatical, i aixina es fa en tot el regne en lo que es referix als de la segona i tercer; pero en els de la primera, els femenins en ada, el poble ha suprimit la última sílaba (1), i ya no es diu cansada, sino cansà, en tota l'extensió de les tres províncies, llevat en moltes contades poblacions que potser siguen fronterices a les comarques que parlen en castellà.
(1) Deu de ser molt recent esta modificació, puix moltes persones d'edat alvançada seguixen gastant aquella desinència.

Pàgina 111.
De la preposició.- ... Ab, fins i sens estàn en complet desús i s'han substituït sempre per en, hasta i sinse o sense, respectivament.

Pàgina 115.
Figures de dicció.- ... Pero on es gasten més estes figures és en les paraules terminades en ador, adora i esa, en les quals quasi pot assegurar-se en absolut que es suprimix la d o la s; aixina diem, mocaor i llauraora en conte de mocador i llauradora, perea i riquea per peresa i riquesa.

Pàgina 124 i 125
Vicis de dicció.- ... Respecte a les modificacions que han sofrit les terminacions en ada, ador i adora nos pareix prudent llevar-les d'este lloc i donar-les carta de llegitimitat ficant-les entre els metaplasmes: convé, no obstant, que al menys en l'estil sério continuem escrivint tronada, cansada, parlador, llauradora, si be els que hem naixcut en la segona mitat d'este segle, digam al parlar, tronà, cansà, palaor i llauraora. (nota: convé recordar que l'autor està parlant del segle XIX)

Pàgina 126.
Vicis de dicció.- ... Lo mateix, poc més o manco, hi ha que advertir en lo relatiu a catalanismes: serà catalanisme el usar la veu papallona en lloc de paloma, dintre en lloc de dins, nosaltres per nosatros, i atres que tenen equivalent valencià diferent de la paraula catalana i de la castellana; també lo és utilisar les desinències catalanes en la conjugació dels verps en lloc de les genuïnes valencianes, com llegeixes, menteix per lliches, ment.

Pàgina 127 i 128.
Vicis de dicció.- ... Solecisme per canviar els pronoms personals, es comet constantment en la capital del regne i en algunes atres poblacions, i no a soles per la gent vulgar, sino per persones a les quals la seua indubtable ilustració pareix que hauria d'impedir-les incórrer en tan cras vulgar destarifo: dir se parlem o se quedareu en lloc de mos parlem o vos quedareu, no té disculpa possible: ¿quí dels que aixina ho diuen en valencià, orsaria dir en castellà se hablamos o se quedasteis?; ¿qué llatí, català, francés o italià alterà mai aixina l'us dels pronoms? ...

Pàgina 132.
Prosòdia.- (Parlant dels valencians de Valéncia) ...Aixina, puix, nos abstenim de donar regles per a la pronunciació, i siga cada valencià parlant com sa mare li ensenyà o com parlen els del seu poble.
Pere si volem fer notar una cosa: el caràcter distintiu del valencià és la suavitat: la dolçor, a soles igualades, mes no superades pel italià, i creem que tots els esforç dels nostres gramàtics han de dirigir-se en la Prosòdia a la conservació d'esta propietat, que per desgràcia es va perdent de dia en dia.

Pàgina 151.
Lletres L, LL., Tampoc no es dobla mai la l en valencià com es fa en Catalunya; no escrivim il-lustrar, il-luminat, sino ilustrar, iluminar.

Merda en la nostra llengua

2009-08-11T18:11:00.004+02:00

S'està treballant actualment en la neteja de la nostra volguda i maltractada Albufera de Valéncia. Cada dia es trauen quatre tonellades de fem entre plàstics, botelles, neumàtics i fins i tot televisors. Els peixcadors diuen que és degut a la falta de civisme i les autoritats fan com si estigueren fent tot lo possible.
Per atra banda dia a dia una cantitat molt numerosa de gent anònima treballa desinteressadament en llevar unes quatre tonellades de merda que en forma de verps, artículs, substantius, girs, etc. els catalanistes de la AVLL han tirat i continuen tirant damunt el nostre idioma.
Institucions públiques (Ajuntaments, Generalitat, Facenda...) i privades (Consum, Mercadona, Bancaixa, RuralCaja, Diari Llevant...) emmerden la Llengua Valenciana en un vocabulari que ningú parla.
O siga, és lo mateix que tirar merda en la nostra Albufera ... pero en el nostre Idioma.
Afortunadament sempre hi haurà webs que denuncien les barbaritats, associacions que ensenyen la Llengua Valenciana i pares que corrigguen als fills per a dir-los que lo que en l'escola ensenyen està contaminat, és merda.

¿Sentit d'inferioritat?

2009-07-31T19:45:00.007+02:00

El Perelló és el meu poble, situat en el Parc Natural de l'Albufera, a 25 quilómetros de Valéncia.
Ara no vullc parlar del poble, més be vullc parlar de lo que la gent del meu poble parla, o millor dit, de lo que la gent del meu poble escriu.
M'explique, la gent es talla el monyo en la peluqueria, pero en la peluqueria hi ha un cartell que diu "perruqueria". Els chiquets diuen que van a jugar a la pilota al polideportiu, pero en el polideportiu diu "poliesportiu". Si vols pipes vas a la "paraeta", pero allí diu "capritxos" i "desitjos" en lloc de dir caprichos i desijos, que es com tot lo mon ho pronuncia.
Si preguntes en la peluqueria el motiu del rotulet no saben contestar, lo mateix que en la tenda on diu en la porta que el "diumenge" tanquen, en lloc de dir que el dumenge tanquen.
En tota la meua vida mai he sentit dir a ningú la paraula "amb", ara be, l'ajuntament la clava en tots els seus escrits.
En Falles tots els ròtuls estan en una llengua que ningú coneix... molt de folclor i poc de cultura.
Clar, la gent 'd'escola' que intenta parlar lo que li ensenyen, sap que no parla correctament i preferix passar-se al castellà.
I la pregunta és... ¿complex d'inferioritat ?